Història de La Vinya Nova

L‘any 1566 el Monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per a plantar-hi ceps i augmentar la producció de vi que treia d’una altra finca d’Esparreguera i que, des d’aleshores, seria coneguda com la Vinya Vella, per a diferenciar-la d’aquesta altra, que fou anomenada la Vinya Nova. La hisenda va ser ampliada, més endavant, amb noves adquisicions a Collbató.

La Vinya Nova va ser molt mes que una simple explotació vitícola i aviat esdevingué un important complex productiu que proporcionava queviures als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del Monestir, i residencial, preparat per acollir els monjos durant llargues temporades.

La finca fou consagrada majoritàriament al conreu dels ceps i les oliveres, mentre que les feixes properes a la casa foren convertides en horts. Es van construir cups per aixafar els raïms i un trull per a moldre les olives; es van instal·lar premses per esprémer la rapa i la pasta que eixia del molí olier; es van edificar un celler per guardar el vi, estables, corrals, una era i altres dependències; i es va organitzar un sistema de recollida, emmagatzematge i distribució de l’aigua de la pluja format per recs, basses -una de les quals pot retenir un milió de litres- i cisternes.

A nivell residencial, es van construir espais per ais treballadors laics i els monjos que habitaven la granja, però també un conjunt d’estances monacals i religioses integrat per cuina, refectori, cel·les, biblioteca i capella, entre d’altres, que eren utilitzades pels monjos que hi feien descansos temporals o anaven a retirar-s’hi quan ja eren vells.

D’acord amb els decrets desamortizadors dels anys 1820 i 1835, la finca fou expropiada per l’Estat i venuda als negociants de vi Joan Antoni Miret i Miquel Formosa, que el 1846 van repetir-se la casa i les terres. L’any 1891 Josep Termes, besavi de l’actual propietari, va comprar la part del Bruc, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des de 1993.

El nostre oli

L’olivera es un arbre típic dels conreus i els paisatges montserratins i l’oli d’oliva un dels ingredients bàsics de la dieta Mediterrània. Als plans i les feixes de la Vinya Nova se’n cultiven des de fa centenars d’anys. En l’actualitat ni ha 2.700 arbres de les varietats pròpies de la zona, que són la palomar i la vera.

– L’olivera palomar o olesana, es originaria d’aquestes terres. Té la copa arrodonida, les fulles el·líptiques i de color fosc i els fruits, que maduren i cauen aviat, en forma de baldufa. El rendiment es baix i l’oli molt apreciat pel seu aspecte fi, clar i fluid i el seu gust dolç i suau. No tolera les gelades, tot i que s’adapta molt bé als sòls secs i pedregosos del peu de la muntanya, ja que necessita poca terra per a viure i produir.

– L’olivera vera exigeix sòls més fèrtils i té les branques més caigudes que la palomar. Les fulles són primes i de color clar, els fruits rodons i allargats, la productivitat elevada i l’oli de qualitat.